Historias de vecinos y vecinas

Arqueologia veïnal

Tercera prova

Acció: Prova d'immunitat

Lloc: Plaça Espanyola Hora:19:00

2 Grups: A i B (Es somet a la prova l'equip A, el B escolleix l'acció a desenvolupar).

Explicació:Cadascú dels membres de l’equip A ha d’escollir una persona de l’equip B. Una vegada organitzats en parelles. Comença el joc. Cada parella ha d’apropar-se a un veí o veïna que estigui a la plaça, s’ha de presentar comunicant-li que és del projecte Xarxa i que està participant d’una activitat per conèixer millor la gent del barri. Una vegada feta aquesta petita explicació, ha de regalar al veí o veïna escollit un flyer amb una foto de la plaça Espanyola i un petit escrit sobre la història de la font que caracteritza la plaça.

Atenció només ha d’haver una parella realitzant l’activitat. Així que cada parella passarà el relleu una vegada s’hagin presentat i entregat el flyer. El temps comença.... ja!

Una vegada entregat tots els flyers, les jutgesses de la prova han deliberat: Prova superada! Felicitats als nois i noies del grup A i a la gent de la plaça, que aquesta vegada ha estat molt més receptiva que la setmana passada a la nostra activitat!
L’equip A s’incorpora doncs, a la següent prova.

Arqueologia veïnal
Tercera prova

Acció:Històries de veïns i veïnes

Lloc: Plaça Espanyola Hora:19:25
2 Grups: A i B

Les jutgesses fan entrega d’un gomet de color groc a cada membre de l’equip A i un gomet de color taronja a cada membre de l’equip B. Explicació de la prova. Cadascun dels equips ha de buscar per la plaça, un gomet del seu color i llegir la frase que està escrita.

Regles del joc: no es pot córrer per la plaça i no es pot entrar a la zona reservada al joc infantil. Una vegada trobat el gomet i llegida la frase han d’anar a la catifa vermella on espera una de les jutgesses de la prova i dir la frase en veu alta.

Cada equip ha començat a buscar el gomet amb diferents estratègies. Imagineu-vos, trobar un gomet en una plaça és com buscar una agulla en un paller. Però... L’equip A troba el seu gomet enganxat a la pota d’una cadira, al costat de la cabina telefònica. Molt bé, però... “Aquí no diu res”, diuen. “No diu res”. “I tant que si”, contesta una de les jutgesses que seguia de ben a prop la jugada. “Penseu una miqueta. Si hi ha alguna cosa escrita i teniu una capsa amb eines tècniques d’arqueologia...”. Molt bé, endevinen que han de fer servir la llanterna i la lupa, per poder llegir la frase que està escrita de manera diminuta en un petit gomet de color.

Mentrestant l’altre equip també ha trobat el seu gomet. Aquesta vegada amagat a la pota d’altra de les cadires, una d’aquelles individuals del mig de la plaça. Intenten també endevinar què és allò que està escrit en el gomet.

“Historias de vecinos”, pone “Historias de vecinos”, criden els nois i noies de l’equip A. Ràpidament, però sense córrer es dirigeixen a la catifa vermella. “Molt bé”. I la jutgessa fa entrega d’un sobre que conté una altra proba. Heu de cercar un veí o veïna de la plaça i demanar-li que us expliqui una anècdota o una història que li hagi passat a la plaça. Després heu d’escriure la frase que heu llegit al gomet al terra de la plaça, però sense fer servir ni bolígraf, ni llapis. Temps.

Cadascun dels equips es dirigeix a una persona. Pregunten, reben la història, donen les gràcies i... Ràpidament a la catifa vermella. Amb guix de color el grup A escriu “Historias de vecinos” i explica la seva anèdocta: “Hemos hablado con un chico que hace poco tiempo que lleva aquí en el barrio. Dice que su lugar preferido es precisamente la plaça Espanyola y que lo que más le gusta hacer aquí es venir a ver jugar a los chicos y chicas. Le sorprende que haya tantos y le gusta el ambiente que se genera”.

L’equip B, escriu al terra “Historias de vecinos” i explica la seva anècdota. “Hemos hablado con una señora que es del barrio de toda la vida y lo que nos ha contado es que un día le robaron la cartera con dinero y todos sus documentos”.

Els dos equips han superat la prova. Però aquesta vegada, ha estat l’equip A el que ho ha fet amb menys temps. Felicitats!

Les educadores de la prova, volem afegir la nostra anècdota: Estem realitzant l’activitat i escoltem els crits d’un senyor. Està renyant uns nois que juguen pilota i que fan servir com a porteria la porta del quiosc de la plaça. Els nois deixen de jugar pilota i s’apropen al nostre grup. Nosaltres, la veritat és que no fem cas del que està passant i continuem l’activitat. Quan aquesta acaba s’aproxima un senyor i ens comenta la jugada. S’anomena J. Domínguez, ens explica que viu al barri des de fa molts anys i que no té res en contra dels nois que jugaven pilota, però que ja fa uns dies que amb una pilota van fer mal a una senyora gran i que és per aquest motiu, pel que renyen als nois quan juguen a futbol a la plaça. Diu que la Guàrdia Urbana ja no fa res i afegeix que també és cert que els nois i noies del barri no tenen cap espai públic habilitat per jugar-hi. Es lamenta del to emprat, però no disculpa l’actitud dels nois que no es cansen de jugar i saben que és perillós.

Gladis, una de les noies del projecte Xarxa, escolta tota la conversa molt atenta. Nosaltres li preguntem el seu parer i ens dona com alternativa als nois un tros del parc nou, on no hi ha ni bancs, ni cases, ni és un lloc de pas, i per tant es podria jugar a futbol tot i que no està preparat per això. Però almenys no es molesta ningú. Esperem que aquesta aportació de Gladis serveixi als nois i noies que juguen pilota a la plaça i que els adults la prenguin com a proposta alternativa als crits. Moltes gràcies Gladis!

I moltes gràcies a tots dos equips, que avui han posat el llistó molt alt! Ja veurem con el superen el proper dimecres!

Fins dimecres vinent!